Recordo que em solies dir, que desafiaries la força de la gravetat, que tu mai dels mais et feries vell, que sempre, sempre, sempre series aquell nen inocent. M'agrada saber que encara tinc un recó per el teu llit, per dormir al teu costat si estic trista i que avui en dia també puc comptar amb les teves abraçades que mai dels mais em fallen. I és que una de les millors coses del món, ha estat tenir-te com a germà.
Gràcies per tot vell :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada