Saps? Al principi quan veia que la gent t’apreciava tant, creia que era per les teves nombroses virtuts, i és possible que continuí sent així. Però tinc que dir-te, i ho sento, però m’encanten els teus defectes. M’agrada quan deixes enrere tanta perfecció i et tornes més humana, quan tens pors, quan no saps enfrontar les coses i et contradius, quan fins i tot tu tens dubtes. Perquè per molt que sembli egoista, d’aquesta manera sento que estic més a prop teu, que no em deixes enrere. M’agrada quan m’arriben paraules teves embolicades amb delicadesa.
Bonica!
ResponElimina